Dic Didac: La filla de Fabra

Andrea Fabra

Per si no fora prou amb les retallades marianas, cal subratllar que, mentre el Mariano anava descrivint totes aquestes retallades, la bancada de "Cal Pepé", arrebossats d'alegria i felicitat, vomitaven aplaudiments i albrícies.

En un moment donat, concretament en el instant què Rajoy parlava de les retallades al aturats, la filla de Carlos Fabra, Andrea Fabra, de 39 anys i diputada per Castelló, sobretot gràcies al seu cognom, no va poder reprimir la seua satisfacció profunda, acompanyà els aplaudiments amb un exabrupte «¡Que se jodan!». Motiu més que suficient per a presentar la dimissió més immediata. Cosa que dubte molt per ser filla de qui és i encara que la demanen altres partits. La seua manca de cultura li ha fet dir que es referia, no als aturats, sinó a un altre parlamentari, caldria haver utilitzat el «¡Que se joda!» o, si, com també va dir, es referia a tota la bancada, caldria haver dit: «¡Que os jodan!». És per això que eixe «¡Que se jodan!» què va etzibar, amb un pronom de 3ra. persona, sols podia referir-se als aturats, dels quals estava, en aquell moment, parlant el sr. President.

L'exsenadora territorial passà al 2008 al Congrés de Diputats i va repetir en les passades eleccions. També va formar part de la direcció regional de la comunitat amb Camps. Amb la disminució de la política del seu pare, es va distanciar de la PP Castelló centrant-se en l'activitat parlamentària i tracta de seguir una carrera política a Madrid al sí del PP madrileny, gràcies a la intermediació, del seu marit: Juan José Güemes, exconseller de Sanitat madrileny.

No és aquesta la primera vegada que l'Andrea, protegida i filla de Carlos Fabra, es troba embolicada en una polèmica pública, el passat dia 30 de setembre, pronunció, dins la campanya preelectoral, una ponència sota el títol: "Diàleg entre Administració i Ciutadania", de la qual cosa no és cap experta, com ja hem pogut comprovar, menys encara sobre el moviment 15-M, nucli central de la "conferència", en la què donà visió sobre els 'indignats' prou particular i, propi de la seua manera de ser, visceral; ixí afirmà que el 15-M posava en qüestió "els fonaments democràtics": "No hi ha altre sistema que no siga el democràtic i cal eradicar tot acte que vulnere les regles constitucionals", i que el moviment "va servir per a agitar consciències adormides i obrir una reflexió", donant a entendre que s'havia sobrepassat aquest propòsit, i per tant calia acabar amb ell. A més, Fabra va apel·lar durant la seua conferència a la "responsabilitat individual" en la societat, advocant en plena precampanya per "retornar poder als ciutadans", tot i considerant que "l'Estat ha concentrat el poder en uns pocs".

Uns mesos després, comparant amb la RTVV, va criticar durament els informatius de la RTV estatal, qualificant-los de parcials.

És evident que aquest personatge continua, amb tota fidelitat, la saga caciquista Fabra. Com el seu avantpassat, Victorí Fabra i Gil, ja president de la Diputació de Castelló de la Plana, on va morir, tractat per la "Enciclopèdia Catalana" com una de les persones més significatius del caciquisme durant la Restauració. Com son pare Carlos Fabra, cacic del PP, implicat en múltiples imputacions, Andrea, va ser investigada pels pèrits per ordre de la titular del jutjat de Nules, en relació amb un cas de corrupció.
També com son pare, està acostumada al tracte vexatori, amb diversos exabruptes, cap els altres; recordem que el 29 de juliol 2008, en un ple de la Diputació de Castelló, insultà al portaveu de la oposició, el socialista Francesc Colomer, dient-li "hijo puta", expressió també molt pròpia del tarannà caciquil i prepotent d'aquesta família.